dilluns, 16 d’abril de 2012

Resum 7a trobada de professorat de piano a Vila-seca

El passat dissabte el Jaume, l'Oriol i jo vam assistir a la trobada de professorat de piano al Conservatori de Vila-seca.
Us adjunto un petit resum del que es va dir. Hi van assistir unes 40 persones, la majoria provinent d' escoles de les comarques tarragonines.
 
Més endavant podem debatre nosaltres el tema (classes col·lectives), ja que ens pot ajudar a complementar l'estona de classe que perdrem en els primers cursos.
 
Conservatori de Vila-seca
Resum de la 7ª Trobada de Professorat de Piano al Conservatori de Vila-seca.
14 d’abril de 2012


El tema principal a tractar, com sabeu per la informació que us vaig enviar, era el de les classes col·lectives.

La reunió va ser positiva tot i que va quedar curta perquè els torns de debat s’havien de tallar quan més interessants es feien per passar als altres temes com presentació de llibres per part de les editorials o elements ergonòmics per a pianistes.

Tot i així les conclusions a les que vam arribar són les següents:

- Tothom tenia clar que la classe col·lectiva és un bon complement per a la classe individual.

- Ningú va manifestar que l’ideal fos basar-se en classes col·lectives, tot i que en alguna escola s’està treballant així, com a Mataró, Sant Celoni o Montblanc.

- La classe col·lectiva es considera més útil i més fàcil d’aplicar en els primers quatre o cinc anys del estudis de piano.

- La classe col·lectiva no consisteix en tocar l’obra, sinó en aprendre els continguts per treballar-la.

- La classe col·lectiva s’ha de basar en la pedagogia de grup, ha d’haver sempre una interacció entre els participants, mai consistirà en fer només que un toqui i l’altre escolti, com es fa potser en nivells més alts.

Ignasi Gómez, professor de pedagogia de l’Esmuc va apostar per la classe col·lectiva, sempre que es basi en la pedagogia de grup, i la va definir amb les següents característiques:

- És clarament més motivadora.

- Permet una sana competència.

- Amplia l’estona de pràctica tant a la classe com a casa (cap nen vol quedar endarrerit davant de l’altre).

- Ha d’haver un bon eix relacional amb els nens, cal construir un bon clima.

- Necessita més disposició de treball per part del professor ( Has de conèixer bé cada nen, has de preparar objectius, no pots improvisar, has de preparar el que faràs a cada sessió).

- La classe individual possiblement permet més l’observació de cada nen.

- En grup, poden evolucionar de manera diferent, i això pot ser causa de desmotivació, per la qual cosa el professor ha de tenir la possibilitat de desfer grups i fer-ne de nous, o bé tenir maneres de treballar perquè tothom avanci a diferents ritmes sense perdre l’estímul.

Evidentment van quedar moltes preguntes a l’aire, i no estava planificat que els que tenen experiència en classes col·lectives expliquessin la seva manera de treballar, però es van donar noms de gent disposada a mostrar aquest treball. Si hi ha interès per part del nostre  departament, podríem plantejar alguna trobada.

En una propera reunió podem parlar del tema.
 
Mireia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada