diumenge, 13 de març de 2011

Remis-instrument. Una conversa. Els nens dedueixen la síncopa.

Explico una conversa que va sorgir essent davant de la partitura ampliada del Funga Alafia. És una conversa que jo no havia provocat i que no estava dins de les activitats que jo havia proposat.
Mentre els nenes i nenes estaven provant com sonava l’ escala pentatònica, una nena, pel seu compte, interpretava la melodia de la cançó amb l’ instrument orff i:
Jo: què fas Mt?
Mt: La cançó.
Jo: ah! que bé. Però jo havia demanat que provéssiu els sons d’ aquesta escala. I com l’ has tret?, buscant-la?
Mt: No estava seguint la partitura.
Jo: Ah! molt bé. Però ara anem a fer sonar aquesta escala i després ja interpretaràs la cançó.
(els altres nens del grup ja paren atenció al que està passant)
Mt: Saps què? Aquesta partitura no té corxeres.
Pbl: Sí que en té! (s’ aixeca i les senyala a la partitura), però estan separades.
Jo: Exacta!, molt bé Pbl!, estan separades, i, qui les separa?
Pbl: la negra
Jo: Sí!! Us heu adonat d’ aquesta cosa que passa amb el ritme?,és per això que ens fa sentir la cançó d’ aquesta manera (ho piquem, fem el gest corporal que usem quan la ballem, ho cantem...).
Els explico que aquesta sensació que produeix la negra quan es posa al mig de les dues corxeres, els músics li donem el nom de síncopa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada