dissabte, 2 d’octubre de 2010

La metodologia REMIS i l'entorn educatiu

A l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels estem desenvolupant, des de l'any 1998, un programa de recerca i innovació pedagògica dins de l'àrea del Llenguatge musical. En el llibre "Tot ho podem expressar amb música" i en altres documents, podeu trobar la història d'aquesta experiència, el marc teòric i els principis i procediments pedagògics que la substenten. Aquest projecte es porta a terme conjuntament amb el Departament de Didàctica de l'UAB i, actualment, forma part del Grup de recerca GRUMED, coordinat des de l'universitat per la Dra. Teresa Malagarriga i a l'escola per la professora Mariona Martínez.

És important tenir en compte que ens trobem en un moment crucial de reformes del sistema educatiu que impliquen canvis legislatius als quals no són alienes les escoles de música. Aquests canvis són conseqüència de les noves necessitats socials i afecten als continguts curriculars, a les metodologies, a la organització escolar i al finançament dels centres musicals.

Ningú no pot negar que la música és omnipresent en la nostra societat. Una altra qüestió és quin valor li atorguem i quins usos en fem. Des de la sociologia es poden fer moltes anàlisis a diferent nivell que posen en evidència les bondats i les perversions de la música en al societat actual. Entre aquestes últimes, podríem senyalar la capacitat de manipulació que pot exercir sobre les masses (com poden fer altres bens de consum o els esports, per exemple).

Però, sense cap dubte, les qualitats positives són molt més importants. Com a educadors, sabem que la música, a part de constituir en si mateixa un objecte d'aprenentatge d'alta significació,  ajuda al desenvolupament intelectual i motriu de l'individu i té repercussió en la comunicació, els hàbits i els comportaments socials.

És en aquest punt on hem de prendre consciència de l'important paper que les escoles de música tenen en la societat i de com s'ha de potenciar una educació musical de qualitat que arribi al nombre màxim de persones, sense renunciar a la qualitat ni claudicar davant d'elements efímers o contingents.

Si hem d'estar atents al nostre entorn, també hem de tenir en compte la importància que l'educació en general, i la musical en particular, té com a transmissora de coneixements i valors pretèrits. Cap societat no parteix de zero ni pot destruir el seu passat amb pretextes de progressisme i modernitat. La preservació del patrimoni és tan important com el descobriment de nous conceptes i valors.

En aquest equilibri rau una de les qüestions més interessants de la nostra feina: cal ajudar al desenvolupament individual dins d'un entorn social i cal transmetre continguts patrimonials sense deixar de banda els referents culturals contemporanis. Per fer tot això hem de dirigir la nostra mirada sobre el subjecte de l'aprenentatge: l'alumne, que no és un sac buit que cal omplir de coneixement, sinó una persona a la qual ajudem a evolucionar en aspectes tan diferents com els intel·lectius, motrius, creatius, expressius, comunicatius o emocionals.

* * * * * * * * * * * *

La metodologia emprada a les classes de llenguatge musical es basa en el constructivisme sòcio-cultural. La tècnica és la incentivació del descobriment a través de la observació (escolta), la experimentació (interpretació) i la invenció (creació a partir dels models observats). Tot el treball es fa dins de la comunitat d'aprenentatge (grup-classe dirigit per la mestra) amb una eina bàsica: la conversa. Els coneixements adquirits d'aquesta manera adquireixen constantment significat per l'alumnat i els conceptes emanen de l'experiència interioritzada. Així, l'aprenentatge s'adequa a les característiques i a la maduresa dels alumnes.

L'aula és un espai físicament variable. Rarament es fan servir taules i els alumnes canvien de lloc en funció de l'activitat que s'està fent. A partir del moment en què inicien l'estudi de l'instrument, els alumnes el fan servir a les classes de llenguatge com una eina més d'experimentació i creació musical. Això permet a tot el grup conèixer de prop i compartir les singularitats de cada instrument i, al mateix temps, treballar com a conjunts instrumentals, encara que aquesta no sigui la finalitat última.

* * * * * * * * * * * *

Al meu entendre, la metodologia REMIS és una proposta pedagògica, empírica i teòricament fonamentada, que pot contribuir a desenvolupar pensament com a alternativa a altres metodologies importades o heredades del passat. Per tant ens sitúa en una posició crítica, però constructiva, en l'àmbit de l'educació musical. Més enllà dels resultats, aquest és un valor a defensar si volem contribuir a la llibertat de pensament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada